… Gaudí representó una famosa leyenda catalana en la fachada de Casa Batlló?
… aunque es una casa museo, aún puedes cruzarte con algún vecino por las escaleras?
… Casa Batlló es la joya de Gaudí en la conocida Manzana de la Discordia?
¿Por qué visitar esta obra de Gaudí en Barcelona?
Una alegoría al mar
Ventanas
con forma de tortuga, techos que recuerdan remolinos de agua, el patio
interior azulado… Casa Batlló está inspirada en el mar y, mirando a
través de sus vidrios, creeremos que estamos bajo el agua.
El Gaudí más creativo
Gaudí
volcó toda su imaginación en la creación de esta magnifica obra de
Barcelona y la convirtió en un enclave mágico. El techo de la sala
principal se descuelga simulando una enorme corriente submarina.
Patrimonio de la UNESCO
Un
monumento de 1906 en el centro de Barcelona, perfectamente restaurado y
conservado y que fue nombrado Patrimonio Mundial de la UNESCO en 2005.
¡Una obra de Antoní Gaudí que no te puedes perder!
Una leyenda viva
¿Podéis
ver al dragón que corona la obra de Gaudí en lo alto de la terraza?
Siéntete en una casa de cuento de hadas, en el vientre de una ballena, o
en la Casa del Dragón.
Aretha Franklin, la Reina del Soul, se n'ha anat per sempre
El Nacional Foto: Ryan Arrowsmith
Barcelona. Dilluns, 13 d'agost de 2018
1 minut
Aretha Franklin (Memphis, 1942), la coneguda com La Reina del Soul, ha mort als 76 anys a la seva casa de Detroit. La cantant que havia popularitzat I say a little prayer for you feia dies que era en estat crític a causa d'un càncer de pàncrees que arrossegava des del 2010.
La seva família ha emès un comunitat explicant que "en un dels
pitjors moments de les nostres vides, no trobem els mots apropiats per
expressar la pena del nostre cor. Hem perdut la matriarca i el rock de
la nostra família".
Amb 75 milions de discos de vinil venuts,Aretha Franklin és la dona
que ostenta el rècord de vendes en aquesta categoria (també va obtenir
18 Grammys). Filla d'una cantant de gospel i d'un predicador
baptista, Aretha va ser cantant del cor de l'església des dels 14 anys, i
des de molt jove va ser contractada per una discogràfica per cantar gospel i soul.
Ben aviat es va convertir en una veritable icona de la lluita per als
drets dels negres i de l'alliberament de les dones. Havia cantat amb
molts grans de la música, des de George Michael fins a Elton John,
passant per Céline Dion, Steve Wonder...
Aretha Franklin és un autèntic mite als Estats Units. Fins i tot va
actuar en la presa de possessió del president Obama, el 2009. Des de
l'estiu de l'any passat, que Aretha Franklin no feia cap concert a causa
del seu delicat estat de salut.
Setze exposicions són la columna vertebral del cicle, que vol mostrar les diverses cares de l’artista
Dimarts va fer deu anys de la mort de l’artista Josep Guinovart i la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt ha organitzat un ampli programa d’exposicions, taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documentaris. L’objectiu és redescobrir aquest artista que va conrear la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme. Per això, la columna vertebral de les activitats de l’Any Guinovart són les exposicions, que mostren les diverses cares de l’artista, com ara el seu lligam amb el món de la música, el Guinovart figuratiu del 53 o el que aprofundeix en les arrels.
Les dues primeres exposicions del cicle s’acaben d’inaugurar. Són ‘Temps de cartells‘, a l’Harmonia –el Museu de l’Hospitalet de Llobregat–, i ‘Mestre d’Amor‘, a la Fundació Antiga Caixa Terrassa. La primera és una mostra antològica que permet a l’espectador de descobrir l’evolució plàstica de l’artista mitjançant els cartells. I l’altra és una selecció d’obres de Guinovart que en mostren el vessant més sensual. És un viatge per la seva iconografia eròtica, des del començament fins a les últimes peces que l’autor va fer sobre aquest àmbit. Tot plegat per a descobrir que la sexualitat pot esdevenir una forma de comunicació que va més enllà de l’aspecte purament físic.
Per una altra banda, la dècada de 1950 serà l’eix central de la mostra que es podrà veure aquest mes al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb la guia del professor Àlex Mitrani, l’espectador podrà descobrir obres significatives d’aquesta època. I en aquesta mateixa línia, l’Institut Francès de Barcelona oferirà la mostra ‘Guinovart le parisien’, amb les peces que va fer durant l’estada que va fer a París l’any 1953, que va significar un punt d’inflexió en la seva trajectòria.
El Museu d’Art de Girona presentarà l’abril de l’any vinent un repàs dels referents de Guinovart. També a Girona, la Fundació Parramon Ventalló farà un recorregut per les etapes de la seva trajectòria vital a ‘Transitant Guinovart’. Al Museu d’Art Modern de Tarragona s’hi podrà veure la mostra ‘On conflueixen la terra i el mar’, per difondre dos eixos fonamentals del seu univers: les terres de Ponent i la mar Mediterrània. I encara el Museu de Lleida proposarà un diàleg de l’obra de Guinovart amb les peces històriques del centre, a l’exposició ‘Agramuntophitecus’.
Quant a la Fundació Espai Guinovart Agramunt, el projecte expositiu ‘Patrimoni’ la convertirà en un museu de museus de Guinovart, amb peces molt significatives procedents de diverses institucions de Catalunya, com ara ‘Oval’, del Palau de la Generalitat, i ‘La porta’, del parlament.
La Fundació Fran Daurell disseminarà l’estiu vinent un gran nombre d’escultures de Guinovart pel Poble Espanyol i a la mostra ‘Gu-inno-vart’ del Museu de la Música de Barcelona farà un recorregut pels estils musicals que van inspirar bona part de la seva obra. La música també serà la protagonista de ‘Variacions Chopin’, que es podrà veure a la Cartoixa de Valldemossa aquest estiu.
L’Any Guinovart es tancarà amb una gran retrospectiva a la Fundació Vila Casas. Serà cocomissariada per Llucià Homs i Marko Daniel, actual director de la Fundació Miró, i serà una mostra que proposarà noves lectures de la seva obra.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El Nacional Foto: Efe Barcelona. Dimarts, 12 de desembre de 2017
El cantant Bob Dylan actuarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en dos concerts, els dies 30 i 31 de març del 2018, en el marc de la programació del festival Guitar BCN 2018, segons ha comunicat aquest dimarts la promotora The Project. Es tractarà del primer cop que Dylan actua en el Gran Teatre del Liceu.
La primera visita a Catalunya de Bob Dylan des que li va ser concedit el premi Nobel de Literatura el 2016, forma part de la seva gira "interminable" denominada Never Ending Tour.
En aquests concerts, Dylan presenta la seva última producció, el Trouble No More, una recopilació de gravacions inèdites del període 1979-81 aparegudes ara en un doble CD.
Amb la mort de Johnny Hallyday, pseudònim de Jean-Philippe Smet, la matinada del dimarts 5 al dimecres 6 de desembre, a l'edat de 74 anys, desapareix una llegenda de la cançó francesa. L'artista es va convertir en un mite vivent a França, havent conquistat un gran públic que va apreciar tant la seva personalitat i la seva sensibilitat com les seves cançons. Durant la seva fenomenal carrera, amb més de mil títols registrats, va compondre cent cançons i va vendre 110 milions de discos.
"Johnny Hallyday se n’ha anat”, ha dit l'esposa del cantant, Laeticia, en un comunicat enviat a l’agència France-Presse. “Escric aquestes paraules sense creure-me-les. Però, és així. El meu home ja no hi és. Ens ha deixat aquesta nit com ha viscut al llarg de la seva vida, amb valentia i dignitat”. No hi havia gaires esperances els últims dies després d'haver estat hospitalitzat durant un mes per insuficiència respiratòria de resultes d'un càncer de pulmó. Després de sis dies a la clínica Bizet del districte 16 de París, Johnny Hallyday va decidir tornar a casa seva a Marnes-la-Coquette, on ha mort.
L'Eliseu ha respost ràpidament. "Tots tenim en nosaltres alguna cosa de Johnny Hallyday", ha dit Emmanuel Macron, en un llarg comunicat publicat dimecres a la matinada. "De Johnny Hallyday no no oblidem el nom, la gola, la veu, o especialment les interpretacions que, amb aquest cru i sensible lirisme, pertanyen plenament a la història de la cançó francesa. Va portar part d'Amèrica al nostre panteó nacional", afegeix el text. “Sento una immensa tristesa, però al mateix temps em sento alliberat perquè va sofrir molt. I no ens agrada veure que els que estimem sofreixin", ha dit el cantant Michel Polnareff a BFM-TV. "Sempre estarà amb nosaltres (...) Sempre ha estat un heroi. Era algú que ens va inspirar molt, que tenia una extraordinària força de caràcter. Va ser un gran exemple per a tots nosaltres ", ha afegit.
El 1959, va participar en el programa de televisió "París cocktail" i el director artístic de Vogue el va contractar durant un any. Al març de 1960 va publicar un primer disc, amb títols com “T’aimer follement” et “Laisse les filles”. El mateix any, al juny, va publicar un segon disc, Souvenirs souvenirs, que va ser el seu primer èxit. Aquest va ser el veritable començament de la seva carrera professional. Va començar a actuar a l'escenari i va triomfar en el primer festival de rock organitzat al Palais des Sports en 1961. Va actuar a l'Olympia i va publicar l'àlbum Hello friends, en referència al famós programa de ràdio creat el 1959 a Europe 1. I va esdevenir l’ídol dels joves.
Per bé que no va ser el primer a cantar rock a França, sí que, el 1960, va ser el primer a popularitzar-lo. Després del rock, va llançar el twist i el mashed potato (puré de patata) i de vegades era criticat per cedir massa a la moda musica. Les diverses tendències musicals que va desenvolupar, el rock 'n' roll, pop, rhythm and blues, soul, rock psicodèlic, tenen els seus orígens en el blues, tot i que també va ser un bon intèrpret de moltes balades. La seva contribució a l'escena francesa també va ser important.
La seva carrera va ser recompensada amb 40 discos d'or, platí i diamant i 10 Grammys, una discografia oficial amb 50 discos d'estudi i 29 àlbums.
Johnny Hallyday ha mort aquesta matinada al seu domicili de Marnes-la-Coquette, al carrer de Maurice Chevalier.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
El compositor, pianista i director Carles Santos ha mort aquest dilluns als 77 anys, per causes que no han transcendit. L'Ajuntament de Vinaròs, el seu poble natal, ha lamentat la seva mort a través d'un comunicat, i ha manifestat el seu "profund dolor". El consistori també ha volgut recordar "l'home i l'amic", i ha traslladat el seu suport als familiars i amics de l'artista.
Santos va ser compositor i director musical però també va exercir altres disciplines artístiques com la fotografia i el cinema, la literatura i l'escultura. Entre el seu palmarès destaca el premi Nacional de Música de Ministeri de Cultura en la modalitat de composició, els premis Nacionals de Composició i teatre de Catalunya i el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional. Santos també havia rebut la Creu de Sant Jordi i el Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet de Valencia.
