dissabte, 16 de novembre del 2019
divendres, 8 de novembre del 2019
El descobriment del Picasso poeta
07.11.2019 17:00
Aquesta tardor, el Museu Picasso de Barcelona
convida a descobrir una faceta poc coneguda de l’artista malagueny: el
Picasso poeta. Ho fa amb dues exposicions temporals que s’estrenen
divendres, 8 de novembre, i s’exhibiran fins al març de l’any vinent.
Són ‘Picasso poeta‘ i ‘Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim‘,
dues mostres que es nodreixen l’una de l’altra i que exploren el
vessant líric de tota la seva obra i la simbiosi artística entre Picasso
i el poeta francès Paul Eluard.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Després de Barcelona, les dues mostres aniran a l’estat francès, on es podran veure al Musée National Picasso-Paris, en el cas de ‘Picasso poeta’, i al Musée d’Art et d’Histoire de Saint-Denis, en el cas de ‘Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim’.
‘Picasso poeta‘ vol oferir una nova visió de la importància de la poesia en la trajectòria i el procés creatiu de l’artista trenta anys després de la mostra del museu Picasso de París ‘Picasso poète, le crayon qui parle’. A l’exposició, comissariada per Marie-Laure Bernadac, Emmanuel Guigon, Androula Michael i Claustre Rafart, es veu el lligam entre la pintura i l’escriptura i realça la complexitat del treball del text per a despullar la personalitat de l’artista. Dins la mostra hi ha dibuixos, pintures, il·lustracions i retrats, entre més.
L’exposició, comissariada per Malén Gual, és singular pel fet que mostra el vincle entre artistes de dues disciplines diferents, com són la lletra escrita i les arts plàstiques. L’amistat entre tots dos s’emmarca en els anys més convulsos d’Europa, entre la guerra del 1936-1939 i la Segona Guerra Mundial.
Per traçar el recorregut de l’amistat entre Eluard i Picasso, la mostra exhibeix llibres, poemes, obres il·lustrades, retrats, dibuixos, correspondència i documentaris on es relaten les trobades entre tots dos.
La poesia de Picasso
Es coneix a bastament el Picasso pintor, el Picasso escultor, el Picasso ceramista i, fins i tot, el Picasso inventor de joies. Però no es coneix tant, o gairebé gens, el Picasso poeta, que va tenir entre 1935 i la postguerra la seva producció més reeixida.‘Picasso poeta‘ vol oferir una nova visió de la importància de la poesia en la trajectòria i el procés creatiu de l’artista trenta anys després de la mostra del museu Picasso de París ‘Picasso poète, le crayon qui parle’. A l’exposició, comissariada per Marie-Laure Bernadac, Emmanuel Guigon, Androula Michael i Claustre Rafart, es veu el lligam entre la pintura i l’escriptura i realça la complexitat del treball del text per a despullar la personalitat de l’artista. Dins la mostra hi ha dibuixos, pintures, il·lustracions i retrats, entre més.
Picasso-Eluard, una amistat poètica
Entre Paul Eluard i Pablo Picasso hi havia més que amistat. Van teixir una profunda relació intel·lectual en què es van retroalimentar artísticament fins a tenir una gran influència mútua. ‘Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim‘ vol mostrar aquesta simbiosi entre tots dos.L’exposició, comissariada per Malén Gual, és singular pel fet que mostra el vincle entre artistes de dues disciplines diferents, com són la lletra escrita i les arts plàstiques. L’amistat entre tots dos s’emmarca en els anys més convulsos d’Europa, entre la guerra del 1936-1939 i la Segona Guerra Mundial.
Per traçar el recorregut de l’amistat entre Eluard i Picasso, la mostra exhibeix llibres, poemes, obres il·lustrades, retrats, dibuixos, correspondència i documentaris on es relaten les trobades entre tots dos.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
diumenge, 27 d’octubre del 2019
dijous, 17 d’octubre del 2019
18-O, VAGA GENERAL
17.10.19
18-O,
VAGA GENERAL
EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.
Víctor Lluelles i
Cardona
divendres, 4 d’octubre del 2019
La Setmana d’Artesania homenatja el llegat de Gaudí amb més de cent activitats per tot Catalunya
El Nacional
BRANDED CONTENT
La Setmana d’Artesania homenatja el llegat de Gaudí amb més de cent activitats per tot Catalunya
El NacionalBarcelona. Divendres, 4 d'octubre de 2019
3 minuts
Sota el lema “artesania divina”, la Generalitat, a través d’Artesania
Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM),
impulsa per vuitè any consecutiu la celebració de la Setmana d’Artesania de Catalunya,
que tindrà lloc la setmana que ve, entre el 7 i el 13 d’octubre, amb un
extens programa d’activitats a Barcelona i arreu del territori català.
La Setmana d’Artesania de Catalunya és una iniciativa en què, a través de la divulgació, el coneixement i la participació, es vol fomentar els valors culturals i socials de l’artesania, la seva presència i coneixement tant a Catalunya com a l’exterior, promoure el talent i la creativitat, alhora que potenciar la professionalització i comercialització del sector.
Comissariada per Artesania Catalunya i el gestor cultural especialitzat en l’àmbit artesanal i audiovisual David Hierro, s’ha comptat amb la col·laboració del prestigiós festival d’audiovisuals sobre artesania de Londres, Real to Reel: The Craft Film Festival; de l’entitat de referència en la promoció de les empreses espanyoles artesanes, FUNDESARTE; de l’associació de professionals de tallers artesans d’àmbit estatal, Oficio&Arte; de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, del doctor en Història de l’Art, cineasta i membre de l’A-FAD Jesús-Ángel Prieto, i del Barcelona Fashion Film Festival.
El dissabte dia 12 a la plaça del Pi del barri Gòtic de Barcelona, Pau Jurado i Llorenç Guàrdia, guanyadors del Premi de Talent Emergent 2018 de la Generalitat, realitzaran la performance de la #tecnoaranya, una escultura cinètica motoritzada que recrea els personatges de mercaders ambulants.
Per consultar més activitats de la Setmana d’Artesania de Catalunya:
http://www.setmanaartesaniacatalunya.cat/
La VIII edició se celebrarà la setmana vinent i per primera vegada compta amb una mostra internacional audiovisual dedicada als artesans
La Setmana d’Artesania de Catalunya és una iniciativa en què, a través de la divulgació, el coneixement i la participació, es vol fomentar els valors culturals i socials de l’artesania, la seva presència i coneixement tant a Catalunya com a l’exterior, promoure el talent i la creativitat, alhora que potenciar la professionalització i comercialització del sector.
I Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania
La mostra inclou en aquesta edició algunes novetats importants, com és la celebració de la I Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania que projectarà al MACBA una selecció de 12 peces nacionals i internacionals, formada per curtmetratges de ficció, animació, videoclips, videocreacions, spots i documentals, per tal de posar en valor l’artesà i la seva obra. Dues de les peces són inèdites, els documentals Smithsonian Folklife Festival: the catalan craftventure i Hand on glass.Comissariada per Artesania Catalunya i el gestor cultural especialitzat en l’àmbit artesanal i audiovisual David Hierro, s’ha comptat amb la col·laboració del prestigiós festival d’audiovisuals sobre artesania de Londres, Real to Reel: The Craft Film Festival; de l’entitat de referència en la promoció de les empreses espanyoles artesanes, FUNDESARTE; de l’associació de professionals de tallers artesans d’àmbit estatal, Oficio&Arte; de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, del doctor en Història de l’Art, cineasta i membre de l’A-FAD Jesús-Ángel Prieto, i del Barcelona Fashion Film Festival.
Visites excepcionals a obres d’Antoni Gaudí
Artesania Catalunya també programa quatre visites excepcionals ―amb Antoni Gaudí com a fil conductor―, de la mà de mestres artesans catalans que han intervingut en la construcció o recuperació de la Sagrada Família, la Casa Vicens, el Palau Güell i la fàbrica de ceràmica modernista i noucentista Pujol i Bausis, coneguda com La Rajoleta, de la qual es va nodrir no només Gaudí sinó també arquitectes com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner.
Visita guiada Casa Vicens
El motiu és donar a conèixer un dels vessants menys conegut de Gaudí,
com és la dels seus treballs vinculats al món dels oficis artesanals.
Fill de pare artesà calderer, Gaudí estudiava fins al mínim detall totes
les seves creacions, integrant en l’arquitectura tota una sèrie de
treballs artesanals, que ell mateix dominava a la perfecció: ceràmica,
vidrieria, forja, o fusteria d’interiorisme.Tendències i novetats en joia contemporània
Les tendències i novetats del sector també inclouran el món de la joia contemporània, d’àmbit nacional i internacional, a través de tres exposicions: “Nuda Vita”; “Fusión, Certamen de Joieria amb Vidre”; i “Insígnies de Mestre Artesà 2018”.
Exposició "Nuda Vita"
Exposició “Fusión, Certamen de Joieria amb Vidre”
Totes tres exposicions formen part alhora del programa d’activitats
paral·leles del certamen internacional JOYA Barcelona Art Jewellery
& Objects, on Artesania Catalunya estarà present del 10 al 12
d’octubre al Disseny Hub Barcelona, amb un estand i la proposta de
quatre artesans contemporanis.Artesania en família a la plaça del Pi de Barcelona
El programa inclou també demostracions d’oficis i una jornada dedicada al públic més familiar, i arreu del territori català estan previstes més d’un centenar d’activitats, entre exposicions, tallers formatius i divulgatius i rutes.El dissabte dia 12 a la plaça del Pi del barri Gòtic de Barcelona, Pau Jurado i Llorenç Guàrdia, guanyadors del Premi de Talent Emergent 2018 de la Generalitat, realitzaran la performance de la #tecnoaranya, una escultura cinètica motoritzada que recrea els personatges de mercaders ambulants.
Performance de la #tecnoaranya
També es podrà gaudir dels Conta Contes dels Oficis artesanals, a
través dels quals es vol explicar el repertori de famílies d'oficis
artesans i de matèries primeres, amb diversos contes i imatges que
ajudaran a imaginar, entendre i apropar l'artesania al món dels infants.
Durant el matí també tindrà lloc un taller de Pirogravat de la mà de
l’artesà Jordi Costa, i de titelles de la mà de Núria Mestres.Per consultar més activitats de la Setmana d’Artesania de Catalunya:
http://www.setmanaartesaniacatalunya.cat/
*Imatge principal: La visita a la Sagrada Família és una de les activitats de la Mostra d'Artesania de Catalunya
dijous, 1 d’agost del 2019
Un arquitecte ven una suposada còpia dels plànols de la Sagrada Família per internet
Un arquitecte ven una suposada còpia dels plànols de la Sagrada Família per internet
La plataforma on estan a la venda assegura que els advocats de la junta del temple han demanat la retirada del producte
Els plànols per construir una rèplica de la Sagrada Família, a la venda per 1.000 euros. Els ha elaborat l'arquitecte anglès George Harding i els ha posat a la venda al portal stoor.pro,
que posa en contacte arquitectes i constructores per facilitar la
promoció immobiliària. Els serveis jurídics del temple han exigit a la
plataforma que retiri el projecte, que han estat comprats per 14 persones i estudis, segons informa el co-fundador d'stoor.pro Taig Mac Carthy.
L'arquitecte anglès ha creat uns plànols detallats amb tota la informació necessària per construir una còpia de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. El projecte porta una setmana publicat a stoor.pro, i Mac Carthy admet que han rebut una gran quantitat de correus electrònics que s'han interessat pel projecte. D'altres, però, han criticat l'oferta.
Un plànol de la Sagrada Família. | George Harding
El que sí que han fet ha estat contactar amb l'arquitecte que ha elaborat els plànols. Els responsables de la pàgina web han demanat un informe legal a Harding perquè asseguri que no incompleix la llei amb el projecte. En cas de no obtenir resposta, avisa Arteta, estaran obligats a eliminar els plànols i l'oferta. Arribats a aquest extrem, afegeix el co-fundador de la plataforma, haurien de tornar els diners als 14 compradors dels plànols.
Els plànols estan a la venda per 1.000 euros -amb el preu rebaixat, ja que l'inicial era de gairebé 3.000 euros- i inclouen tres GB d'informació. Amb els documents a la mà es poden construir 4.500 m2, i contenen plantes i seccions detallades que permetrien construir una còpia exacta de la Sagrada Família.
Els promotors podrien edificar un temple com el de Gaudí amb dos milions d'euros i en "pocs mesos" es podria començar, segons stoor.pro.
Fins ara els plànols han estat adquirits per 14 clients, un d'ells espanyol. Entre els compradors hi ha una constructora japonesa, dues nord-americanes, un estudi de l'Índia i tres particulars dels Emirats Àrabs Units.
L'arquitecte anglès ha creat uns plànols detallats amb tota la informació necessària per construir una còpia de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. El projecte porta una setmana publicat a stoor.pro, i Mac Carthy admet que han rebut una gran quantitat de correus electrònics que s'han interessat pel projecte. D'altres, però, han criticat l'oferta.
Un plànol de la Sagrada Família. | George HardingLa Sagrada Família n'exigeix la retirada
Una de les respostes a l'oferta de l'arquitecte ha vingut dels advocats de la Sagrada Família, que han demanat la retirada de l'oferta, segons indica Mac Carthy. El portal, fundat per Mac Carthy i per Aitor Arteta, accepta els projectes segons la seva qualitat. En aquest cas, especifica Mac Carthy, els plànols són de qualitat i contenen molta informació. "L'únic que censurem és la qualitat, els projectes han de ser de qualitat elevada per ser acceptats", detalla Arteta.El que sí que han fet ha estat contactar amb l'arquitecte que ha elaborat els plànols. Els responsables de la pàgina web han demanat un informe legal a Harding perquè asseguri que no incompleix la llei amb el projecte. En cas de no obtenir resposta, avisa Arteta, estaran obligats a eliminar els plànols i l'oferta. Arribats a aquest extrem, afegeix el co-fundador de la plataforma, haurien de tornar els diners als 14 compradors dels plànols.
Els plànols estan a la venda per 1.000 euros -amb el preu rebaixat, ja que l'inicial era de gairebé 3.000 euros- i inclouen tres GB d'informació. Amb els documents a la mà es poden construir 4.500 m2, i contenen plantes i seccions detallades que permetrien construir una còpia exacta de la Sagrada Família.
Els promotors podrien edificar un temple com el de Gaudí amb dos milions d'euros i en "pocs mesos" es podria començar, segons stoor.pro.
Fins ara els plànols han estat adquirits per 14 clients, un d'ells espanyol. Entre els compradors hi ha una constructora japonesa, dues nord-americanes, un estudi de l'Índia i tres particulars dels Emirats Àrabs Units.
dimarts, 7 de maig del 2019
divendres, 12 d’abril del 2019
Pau Riba celebra els 50 anys de ‘Diòptria’ amb un concert molt especial
ULTURA > MÚSICA
Pau Riba celebra els 50 anys de ‘Diòptria’ amb un concert molt especial
Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Enric Casasses, Màrius Serra
són alguns dels convidats a l’espectacle ‘Diòptria50’
11.04.2019 17:00
Enguany fa 50 anys que Pau Riba va acabar d’enregistrar el disc ‘Diòptria’, escollit l’any 2006 tant pel públic com per la crítica el millor treball de la discografia catalana.
Es tracta d’una joia que ni en el moment en què va ser publicada ni ara
ha perdut ni un borrall d’actualitat perquè ni les cançons ni el seu
autor es neguen a passar a la història. I per celebrar-ho Pau Riba
protagonitzarà un concert molt especial titulat ‘Diòptria50’ que es farà divendres al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat en el marc del festival Barnasants.
Riba pujarà a l’escenari per tornar a interpretar el temes de ‘Diòptria’ tal com ho va fer l’any 1970 a la sala Price de Barcelona, on el disc va ser presentat un any després de ser gravat. A més no ho farà sol: l’acompanyaran De Mortimers, la banda amb qui actua habitualment, i un bon reguitzell de convidats. Perquè ningú es vol perdre aquesta efemèride: hi haurà Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Joan Garriga, Mau Boada d’Esperit!, Carles Belda, Pepino Pascual, Herois de la Katalunya Interior, Mu!, Mil Pesetas + Panotxa amb Enric Casasses, les veus de l’Orchestra Fireluche, Hèctor Arnau, Ana Rossi, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i Roger Benet. A més el cíborg Neil Harbisson farà un retrat sonor de l’espectacle i Màrius Serra trencarà el gel fent de mestre de cerimònies. I tot plegat es complementarà amb les videoprojeccions que Albert Sitges anirà creant in situ.
Pau Riba va concebre ‘Diòptria’ com un àlbum doble però finalment el va haver de publicar en dues parts: la primera es va publicar a finals de 1969 i la segona el 1970. En el primer disc, els acompanyaments musicals van anar a càrrec del grup Om, format per Toti Soler Jordi Sabatés, i Romà Escales. Era una formació creada expressament per crear uns acompanyaments moderns a diversos cantants solistes. Publicat originalment pel segell discogràfic Concèntric, amb motiu dels 50 anys del disc el segell basc Munster Records l’ha remasteritzat i publicat de nou. A més, es preveu que més endavant Riba iniciï una ronda commemorativa de concerts.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Riba pujarà a l’escenari per tornar a interpretar el temes de ‘Diòptria’ tal com ho va fer l’any 1970 a la sala Price de Barcelona, on el disc va ser presentat un any després de ser gravat. A més no ho farà sol: l’acompanyaran De Mortimers, la banda amb qui actua habitualment, i un bon reguitzell de convidats. Perquè ningú es vol perdre aquesta efemèride: hi haurà Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Joan Garriga, Mau Boada d’Esperit!, Carles Belda, Pepino Pascual, Herois de la Katalunya Interior, Mu!, Mil Pesetas + Panotxa amb Enric Casasses, les veus de l’Orchestra Fireluche, Hèctor Arnau, Ana Rossi, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i Roger Benet. A més el cíborg Neil Harbisson farà un retrat sonor de l’espectacle i Màrius Serra trencarà el gel fent de mestre de cerimònies. I tot plegat es complementarà amb les videoprojeccions que Albert Sitges anirà creant in situ.
Pau Riba va concebre ‘Diòptria’ com un àlbum doble però finalment el va haver de publicar en dues parts: la primera es va publicar a finals de 1969 i la segona el 1970. En el primer disc, els acompanyaments musicals van anar a càrrec del grup Om, format per Toti Soler Jordi Sabatés, i Romà Escales. Era una formació creada expressament per crear uns acompanyaments moderns a diversos cantants solistes. Publicat originalment pel segell discogràfic Concèntric, amb motiu dels 50 anys del disc el segell basc Munster Records l’ha remasteritzat i publicat de nou. A més, es preveu que més endavant Riba iniciï una ronda commemorativa de concerts.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
dimarts, 5 de març del 2019
Arata Isozaki, l'arquitecte del Sant Jordi, guanya el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes
El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 5 de març de 2019
3 minuts
Arquitectura
Arata Isozaki, l'arquitecte del Sant Jordi, guanya el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes
El NacionalFoto: Efe
Barcelona. Dimarts, 5 de març de 2019
3 minuts
L'arquitecte, urbanista i teòric japonès Arata Isozaki, de 87 anys, va ser guardonat amb el Premi Pritzker 2019, el principal guardó d'arquitectura
del món, per una obra "que supera el marc de l'arquitectura per
plantejar qüestions que transcendeixen eres i fronteres", segons la
decisió del jurat, anunciada avui a Chicago. Arata Isozaki és l'autor
del Palau Sant Jordi de Barcelona, creat per als Jocs Olímpics de 1992.
Foto: Katonams.
Considerat un visionari pels seus col·legues, Isozaki sempre s'ha
enfrontat a la seva tasca com a arquitecte amb un "profund compromís amb
l'art de l'espai" i amb una "precisió i destresa" demostrades en "les
tècniques de construcció, en la interpretació de la ubicació i el
context i en la intencionalitat dels detalls", assenyala el jurat.
"Té un profund coneixement de la teoria i la història de l'arquitectura i abraça l'avantguarda. No es limita a replicar l''statu quo', sinó que la seva recerca del significat de l'arquitectura es reflecteix als seus edificis, que desafien categoritzacions estilístiques, estan en constant evolució i tenen sempre frescor en el seu enfocament", afegeix.
Nascut a Oita, a l'illa de Kyushu (sud), el 1931, Isozaki va començar a destacar com a arquitecte durant la reconstrucció del Japó després de la Segona Guerra Mundial.
És un arquitecte versàtil i influent i des dels seus primers treballs, en la dècada dels seixanta, es va convertir en el primer arquitecte japonès en forjar una "relació profunda i duradora entre Orient i Occident", va assenyalar el jurat, presidit pel jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Stephen Breyer.
Amb més de cinc dècades de feina i un centenar d'edificis construïts, l'obra d'Isozaki ha tingut un gran impacte al món de l'arquitectura, al qual ha contribuït a més a més amb nombroses obres teòriques, exposicions i conferències.
L'heterogeneïtat és una de les característiques d'una obra que va des de la reinterpretació de la tradició a la més alta tecnologia, com va demostrar des del seu primers dissenys, com la seva Ciutat a l'aire que va projectar el 1961, amb la que pretenia racionalitzar el caos de Tòquio a través d'una ordenació vertical, amb edificis inspirats en els arbres.
Algunes de les seves obres més destacades són la Biblioteca Central de Kitakyushu (1974) y el Museu d'Art Modern de Gunma, inaugurat el 1974, una clara estructura cúbica que reflecteix la seva fascinació pel buit i la quadrícula.
Als Estats Units és conegut pel Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (1986) i per la seu de Disney a Florida (1991), mentre que a Europa destaca el Palau Sant Jordi, que va dissenyar per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 i el museu interactiu Domus de la Corunya.
A la Xina ha realitzat el CAFA (Museu d'Art de l'Acadèmia Central de Belles Arts de Pequín), inaugurat el 2008, i el Centre Cultural de Shenzhen, de 2007.
En els últims anys i malgrat la seva avançada edat ha demostrat "un extraordinari dinamisme" amb obres com el Centre de Convencions de Qatar (2011) o l'espectacular sala de concerts inflable Ark Nova, dissenyada el 2013 al costat de l'artista indi Anish Kapoor, destinada a regions del Japó afectades pel tsunami de 2011.
Una de les seves últimes obres és la Torre Allianz, que va obrir les seves portes a Milà el 2018.
Tots aquests edificis fan d'ell una de les figures més influents de l'arquitectura mundial contemporània per la seva constant experimentació, sense por als canvis i a les noves idees.
"La seva arquitectura descansa en una profunda comprensió, no només de l'arquitectura sinó també de la filosofia, la història i la cultura", a més de ser "un exemple de generositat" pel seu suport a altres arquitectes, destaca un comunicat de la Fundació Hyatt, que concedeix el Pritzker.
Isozaki substitueix en la nòmina del Pritzker a l'indi Balkrishna Doshi, premiat l'any passat per una arquitectura que integra pragmatisme i humanisme. El 2017 aquest guardó va recaure en Rafael Aranda (1961), Carme Pigem (1962) i Ramon Vilalta (1960), de RCRarquitectes, un estudi d'Olot, autor d'obres com la Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona o el restaurant Les Cols de Olot.
El jurat d'aquest any era integrat, per Breyer i pels arquitectes Richard Rogers (Regne Unit), Pritzker 2007; Benedetta Tagliabue (Itàlia); Kazuyo Sejima (Japó), Pritzker 2010; Wang Shu (Xina), Pritzker 2012 i Ratan N. Tata (Índia). També en formaven part l'ambaixador del Brasil al Japó i crític d'arquitectura, André Aranha Corrêa do Lago, i la nord-americana Martha Thorne, directora executiva del premi i degana de l'Escola d'Arquitectura i Disseny IE, de Madrid.
Isozaki rebrà un premi en metàl·lic de 100.000 dòlars, un certificat i un medalló de bronze al revers dels quals hi ha gravades tres paraules: "firmitas, utilitas, venustas" (fermesa, bellesa i utilitat), els principis fonamentals de l'arquitectura de Vitruvi.
Foto: Katonams.
"Té un profund coneixement de la teoria i la història de l'arquitectura i abraça l'avantguarda. No es limita a replicar l''statu quo', sinó que la seva recerca del significat de l'arquitectura es reflecteix als seus edificis, que desafien categoritzacions estilístiques, estan en constant evolució i tenen sempre frescor en el seu enfocament", afegeix.
Nascut a Oita, a l'illa de Kyushu (sud), el 1931, Isozaki va començar a destacar com a arquitecte durant la reconstrucció del Japó després de la Segona Guerra Mundial.
És un arquitecte versàtil i influent i des dels seus primers treballs, en la dècada dels seixanta, es va convertir en el primer arquitecte japonès en forjar una "relació profunda i duradora entre Orient i Occident", va assenyalar el jurat, presidit pel jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Stephen Breyer.
Amb més de cinc dècades de feina i un centenar d'edificis construïts, l'obra d'Isozaki ha tingut un gran impacte al món de l'arquitectura, al qual ha contribuït a més a més amb nombroses obres teòriques, exposicions i conferències.
L'heterogeneïtat és una de les característiques d'una obra que va des de la reinterpretació de la tradició a la més alta tecnologia, com va demostrar des del seu primers dissenys, com la seva Ciutat a l'aire que va projectar el 1961, amb la que pretenia racionalitzar el caos de Tòquio a través d'una ordenació vertical, amb edificis inspirats en els arbres.
Algunes de les seves obres més destacades són la Biblioteca Central de Kitakyushu (1974) y el Museu d'Art Modern de Gunma, inaugurat el 1974, una clara estructura cúbica que reflecteix la seva fascinació pel buit i la quadrícula.
Als Estats Units és conegut pel Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (1986) i per la seu de Disney a Florida (1991), mentre que a Europa destaca el Palau Sant Jordi, que va dissenyar per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 i el museu interactiu Domus de la Corunya.
A la Xina ha realitzat el CAFA (Museu d'Art de l'Acadèmia Central de Belles Arts de Pequín), inaugurat el 2008, i el Centre Cultural de Shenzhen, de 2007.
En els últims anys i malgrat la seva avançada edat ha demostrat "un extraordinari dinamisme" amb obres com el Centre de Convencions de Qatar (2011) o l'espectacular sala de concerts inflable Ark Nova, dissenyada el 2013 al costat de l'artista indi Anish Kapoor, destinada a regions del Japó afectades pel tsunami de 2011.
Una de les seves últimes obres és la Torre Allianz, que va obrir les seves portes a Milà el 2018.
Tots aquests edificis fan d'ell una de les figures més influents de l'arquitectura mundial contemporània per la seva constant experimentació, sense por als canvis i a les noves idees.
"La seva arquitectura descansa en una profunda comprensió, no només de l'arquitectura sinó també de la filosofia, la història i la cultura", a més de ser "un exemple de generositat" pel seu suport a altres arquitectes, destaca un comunicat de la Fundació Hyatt, que concedeix el Pritzker.
Isozaki substitueix en la nòmina del Pritzker a l'indi Balkrishna Doshi, premiat l'any passat per una arquitectura que integra pragmatisme i humanisme. El 2017 aquest guardó va recaure en Rafael Aranda (1961), Carme Pigem (1962) i Ramon Vilalta (1960), de RCRarquitectes, un estudi d'Olot, autor d'obres com la Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona o el restaurant Les Cols de Olot.
El jurat d'aquest any era integrat, per Breyer i pels arquitectes Richard Rogers (Regne Unit), Pritzker 2007; Benedetta Tagliabue (Itàlia); Kazuyo Sejima (Japó), Pritzker 2010; Wang Shu (Xina), Pritzker 2012 i Ratan N. Tata (Índia). També en formaven part l'ambaixador del Brasil al Japó i crític d'arquitectura, André Aranha Corrêa do Lago, i la nord-americana Martha Thorne, directora executiva del premi i degana de l'Escola d'Arquitectura i Disseny IE, de Madrid.
Isozaki rebrà un premi en metàl·lic de 100.000 dòlars, un certificat i un medalló de bronze al revers dels quals hi ha gravades tres paraules: "firmitas, utilitas, venustas" (fermesa, bellesa i utilitat), els principis fonamentals de l'arquitectura de Vitruvi.
Foto de portada: Arata Isozaki. Efe.
diumenge, 3 de març del 2019
Badalona homenatja Enric Sió, el més pop dels dibuixants de còmic catalans
Còmic
Badalona homenatja Enric Sió, el més pop dels dibuixants de còmic catalans
Gustau NerínFoto: Fotos cedides pel Museu de Badalona
Barcelona. Diumenge, 3 de març de 2019
6 minuts
Enric Sió (1942-1998) va ser un badaloní que va excel·lir en l'art
del còmic i ara la seva ciutat natal li ret homenatge. Sió va passar per
publicacions mítiques, ben diverses, des del primer número de Cavall Fort (quan tenia tan sols 19 anys) fins al Rambla, passant per les franceses Pilote i Charlie Hebdo.
Va ser el més internacional dels artistes catalans del sector i va
participar en destacades publicacions franceses i italianes. Va ser
l'autor d'àlbums mítics com Mara, però també va fer moltes feines en d'altres àmbits: va ser caricaturista de l'Avui,
dissenyador d'Edicions 62, empresari del sector dels jocs de taula i
fins i tot va llançar-se a una humorística fotonovel·la. I, no ho
oblidem, va ser el responsable que l'Snoopy es comencés a publicar a
Catalunya. Josep Maria Beà, un altre dels grans del còmic de la seva
generació, deia: "Enric Sió no va ser un dels nostres. Va ser molt
millor. Pel fet d'avançar-se dues dècades en el temps". L'exposició Enric Sió. El dibuixant que va trencar motllos,
comissariada per Jordi Riera, ha estat organitzada pel Museu de
Badalona i es mostra a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme
de Badalona. Es podrà veure fins al 14 d'abril i l'entrada és lliure.
Un artista modern
Allò que distingia a Sió d'altres dibuixants de la seva generació era la seva vocació de convertir el còmic en un art homologable a tots els altres. Sió va estar en contacte amb Umberto Eco, qui ja a mitjans anys 1960 havia reivindicat el còmic com a eina de la cultura de masses. El dibuixant de Badalona va ser l'autor del primer còmic per a adults amb crítica social en català, que va publicar a Oriflama (tot i que el projecte va acabar-se prematurament, perquè era massa atrevit per a la seva època). Però Sió també va ser un gran innovador a nivell tècnic: dibuixava sense separar les vinyetes, usava el color de forma molt atrevida (per influència de la cultura pop), incorporava referències pictòriques a les seves vinyetes, se situava ell mateix i la seva família com a personatges d'autoficció... Però potser va anar massa lluny per al públic del seu entorn: a Catalunya, Sió va ser sempre adorat pel món intel·lectual, però les seves obres no van arribar gaire lluny entre el públic.
L'inici de l'exposició. Foto: Twitter @AjBadalonaBdn.
Sorgit de la factoria Bruguera
Enric Sió, com tants d'altres dibuixants catalans, va començar a treballar, de molt jove, a la "factoria Bruguera". I com molts d'altres va passar algun temps, al començament, fent de "negre", dibuixant historietes de caràcter bèl·lic o romàntic que no signava i que havien d'adaptar-se estrictament a les pautes del món editorial. Després de fer diverses col·laboracions editorials, en què deixava anar la seva creativitat, a finals dels anys 1960 va començar a publicar les sèries Aghardi i Mara, unes historietes de creació pròpia, molt personals, on era evident la influència de la cultura pop. En aquest darrer àlbum, de forma molt atrevida, recorria a referents familiars. El 1974, fart de l'Espanya franquista, es va instal·lar a Milà, un centre molt actiu del món del còmic. Va treballar amb els millors professionals del sector, com Crepax, a França i a Itàlia, i no va tornar a Barcelona fins al 1979. Durant un temps va viure el boom del còmic per a adults (amb col·laboracions en revistes i editorials mítiques com Totem o Rambla), un gènere que ell sempre havia defensat. Però en poc temps el sector s'ensorraria. El 1984 va decidir deixar de publicar còmics "per la degradació del sector" i dedicar-se a d'altres coses.
L'exposició. Foto Twitter @AjBadalonaBdn.
Combat contra la censura
Sió, des dels seus inicis, va tenir problemes amb la censura, sovint per l'alt contingut eròtic de les seves vinyetes (de fet, fins i tot va il·lustrar la seva particular i explícita versió de les memòries de Casanova). Entre els motius per sortir a l'estranger hi figurava, justament, la voluntat de poder crear lliurement. Els seus atrevits dibuixos van patir la censura contínua de les autoritats espanyoles. A Sió li agradava molt dibuixar noies nues (identificava la nuesa amb la llibertat), i els seus àlbums publicats a l'estranger havien d'aparèixer, a l'Estat espanyol, en "versió espanyola". S'havia de substituir algunes de les vinyetes més atrevides i gastar rius de tinta per vestir alguns dels seus personatges femenins. Però ni tan sols a Itàlia Sió aconseguiria alliberar-se de la censura. En alguns dels seus àlbums li van retallar escenes, com un expressiu petó lèsbic.Ferm en les seves conviccions
Sió va manifestar sempre unes fermes conviccions catalanistes i antiautoritàries. Quan el règim franquista va ordenar les darreres execucions, el dibuixant va dibuixar una tira que s'acabava amb un tret contra un guàrdia civil (avui dia potser seria perseguit per això). Sió va publicar poc en català, perquè el món del còmic mai no ha estat gaire sensible en aquest sentit. Però va ser catalanista radical, molt proper a la Crida a la Solidaritat.L'home que coneixia tothom
Enric Sió va treballar amb els grans del món del còmic: Guido Crepax, Sergio Toppi, Oski... Va estar en contacte, en projectes ben diferents, amb personatges molt heterogenis del panorama cultural català. El primer còmic el va elaborar amb la col·laboració d'Emili Teixidó. Va ser parella, entre d'altres, de Guillermina Motta, que li va inspirar el personatge principal d'Aghardi (Sió també va dissenyar una genial portada per al disc Visca l'amor!). Va treballar amb Andreu Martín, l'autor de novel·les negres, i van fer-se amics. Però també va col·laborar amb una editorial presidida per J.M. Castellet, en una revista dirigida per Juan Marsé i en un diari que duia Vicenç Sanchis. I va ser reconegut com a gran artista, en un temps en què el còmic no gaudia de la seva millor fama, per intel·lectuals de la talla de Terenci Moix.El dibuixant de la gauche divine
Els qui el van conèixer coincideixen que Sió era un dandi, un senyor a qui li agradava presumir de nivell de vida i que conduïa un ostentós cotxe. Va mantenir estrets contactes amb la gauche divine i fins i tot va col·laborar amb una publicació de Bocaccio, una revista on s'hi reflectiria la "gent guapa" de la ciutat. Va ser representat per l'agència de Carme Balcells i va establir relació amb García Márquez, el més famós dels autors del boom llatinoamericà. I va ser membre dels cercles progressistes més chic de la ciutat.
L'exposició. Foto: Twitter @AjBadalonaBdn.
Contra el còmic marginal
Sió sempre es va oposar a aquells que identificaven el còmic amb allò marginal (i especialment amb la revista Víbora). Creia que es podia fer un altre tipus de còmic, amb referents d'alta volada, i va arribar a pensar que va ser la baixa qualitat dels productes el que havia provocat l'ensorrament del còmic per a adults. Va intentar crear la seva pròpia revista de còmic, La Oca, una publicació que pretenia estimular la producció local de qualitat i alhora traduir títols clàssics. Però el projecte empresarial va fer fallida i només van arribar-se a publicar quatre volums. De fet, l'obra de Sió entronca molt més amb el còmic que es fa en l'actualitat que amb el que triomfava en la seva època.
Reivindicació d'un llegat
L'exposició Enric Sió, el dibuixant que va trencar motlles, vol reivindicar el llegat de Sió, a Badalona, però també molt més enllà, tot reivindicant la seva dimensió d'artista amb ressò internacional. Fer-ho amb una exposició era tot un desafiament: costa fer exposicions sobre còmic. És difícil donar prou relleu a les petites vinyetes. I a vegades perden molt quan s'amplien i es presenten desvinculades del conjunt. Per altra banda, Sió va excel·lir en diversos camps, i era difícil oferir una panoràmica global de la seva vida (en la que fins i tot hi ha molta obra no signada). L'exposició resol amb enginy aquest problema. Dona més protagonisme al dibuixant que a la seva obra i ens ofereix excel·lents tastets de les diferents facetes artístiques de Sió. Però pateix d'una certa dispersió i, en ocasions, d'un excés de volum d'informació, i per això el catàleg és essencial per acabar de conèixer a un home que va avançar-se al seu temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)