divendres, 28 de setembre del 2018

‘Picasso descobreix París’: una mostra que aplega les obres que el van impressionar en els primers viatges a la capital francesa

Fins el 20 de gener el Museu Picasso de Barcelona exposa la mostra ‘Picasso descobreix París’, que tracta sobre l’impacte que va tenir en els primers viatges que va fer a París. S’hi exposen dinou peces impressionistes i simbolistes d’artistes com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec. ‘Amb aquesta exposició volem mostrar què va veure i com va influir directament en la seva pintura’, diu la comissària de la mostra, Malén Gual.
Picasso va anar a París per primera vegada l’any 1900, quan una obra seva es va exhibir a l’Exposició Universal. Tal com explica Gual, el pintor ja coneixia una mica què s’hi feia, gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l’Escola de la Llotja. Tanmateix, veure directament l’art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes el va colpir molt.
Entre les peces exposades, hi ha Les cinc banyistes, de Cézanne, que pertanyia a la col·lecció personal de Picasso; Les planxadores, de Degas, una obra meravellosa del 1890; un Manet, un Gauguin, dos dibuixos de Toulouse-Lautrec i una sèrie de dibuixos de Pierre Cécile Puvis de Chavannes, molt interessants perquè es relacionen directament amb un dibuix de Picasso. La selecció d’obres de Barcelona s’ha fet a partir d’una crítica de Felicien Fagus amb motiu de l’exposició ‘Picasso i Iturrino’ l’any 1901, i també a partir d’obres seves que fan referència a uns altres artistes.
Aquesta exposició és fruit d’un intercanvi entre el Museu d’Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. Concretament, el de Barcelona ha deixat al d’Orsay 52 obres que ara mateix es mostren a París en l’exposició ‘Picasso. Blau i rosa‘. I al Museu Picasso de París li ha deixat vuit obres mestres, com ara Ciència i Caritat, una de les peces cabdals del període de formació de l’artista, on es poden veure els esbossos de l’obra.

dijous, 20 de setembre del 2018

​La Sagrada Família arriba als 100 metres d'alçària i encara la recta final de les obres

Barcelona: Sagrada Família
 
 

​La Sagrada Família arriba als 100 metres d'alçària i encara la recta final de les obres

La basílica començarà a alçar la Torre de Jesucrist, de 172, 5 metres, abans d'acabar l'any

per Redacció, 20 de setembre de 2018 a les 13:30 |
Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família | ACN
La Sagrada Família manté l'horitzó del 2026 com a data prevista de finalització de les seves obres. Enguany ha conclòs la Façana de la Passió i els treballs se centren en les sis torres centrals del temple, les quatre dels evangelistes arribant (aixecades ja fins a 90 metres), la de la Mare De Déu, que ja s'enlaira 100 dels 138 metres que acabarà tenint i, finalment, la Torre de Jesucrist.

Aquesta, que és la torre central i més alta del temple (172,5 metres d'alçària) començarà a créixer abans d'acabar l'any des de la seva base (a 85 metres d'alçària) amb el primer nivell dels 12 que tindrà.


La Sagrada Família ha fet balanç aquest divendres de l'evolució de les obres al temple, la data de finalització prevista de les quals es manté en l'any 2026. La basílica haurà invertit a final d'any 50 milions d'euros (els mateixos que ha pressupostat per l'any vinent) en diversos fronts de treball. D'una banda, la culminació de la Façana de la Passió, el passat mes de juliol. Durant aquest any s'han completat els elements del pòrtic superior amb la col·locació de l'escena del sepulcre buit darrere de les columnes centrals, i de la creu gloriosa a l'acroteri central.

Entre la base del finestral d'aquesta façana i el mur dels profetes del pòrtic superior, a més, s'ha representat l'hort en què, segon l'Evangeli, es va enterrar Jesucrist, així com una pedrera abandonada, lloc en què es va excavar el sepulcre.

Les torres centrals

El gruix de les obres es concentra ara en aixecar les sis torres centrals del temple. Les quatre torres dels evangelistes, així com la de la Mare de Déu ja fa mesos que van creixent, aquesta última de forma visible perquè no té una bastida exterior. A hores d'ara, les torres dels evangelistes arriben als 90 metres i en els darrers mesos s'han col·locat els quatre ponts que les connecten amb la torre de Jesucrist. Quant a la torre de la Mare de Déu, es troba en el nivell 13 dels 19 que tindrà, i està a tocar dels 100 metres.

La junta constructora del temple preveu que la construcció de les sis torres finalitzarà l'any 2022. Això inclou la torre de Jesucrist, la més alta i imponent de totes, que és previst que comenci a aixecar-se abans d'acabar l'any, amb un primer panell de 5 metres d'alçada dels 12 que l'acabaran sostenint.

Durant els darrers mesos, l'equip d'arquitectes del temple, liderats per Jordi Faulí, han estat treballant en el disseny de l'interior de la Torre. Des de la mateixa base de la torre, Faulí ha explicat que en el primer nivell hi haurà una representació de 12 escenes evangèliques "i d'allà en amunt, una representació artística de l'univers que tindrà en compte els coneixements actuals sobre la formació de l'univers, i els colors de la creació considerant la situació de la torre en relació a les diverses façanes del temple", segons ha detallat.

"Gaudí plantejava uns pisos aquí dintre", ha dit Faulí, assumint que no respectaran aquest disseny original. L'estructura que s'aplicarà generarà espais lliures on podran accedir els visitants. La torre, de 172,5 metres d'alçada estarà formada exteriorment per dotze paraboloides de finestres triangulars. A l'interior, un primer espai de 60 metres d'alçada tindrà un nucli d'escala de caragol de pedra al centre de la qual se situarà un ascensor amb tancament de vidre que permetrà pujar fins a la base de la creu que coronarà la torre.

Llicència i façana de la Glòria

El principal escull per a la finalització de les obres de la Sagrada Família es troba en la culminació de la Façana de la Glòria, tal com la va pensar Antoni Gaudí. És a dir, el projecte d'ampliació i construcció d'una escalinata que naixeria a la mateixa façana i que hauria d'arribar fins a l'avinguda Diagonal.

Des de fa dos anys la Junta constructora de la basílica i l'Ajuntament de Barcelona negocien, en grups de treball quinzenals, un Pla Especial per trobar l'encaix entre el projecte original que defensa el temple i les implicacions urbanístiques i veïnals de dur a terme una operació d'aquest nivell.

El president delegat de la junta constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha assegurat aquest dijous que les dues parts estan "finalitzant els darrers serrells" d'un pla que "donarà accés a la regularització de la llicència d'obres del temple de la Sagrada Família". "La nostra il·lusió seria que fos a finals d'anys", ha desitjat Camps.

Sobre les implicacions de tirar endavant el projecte (expropiació dels pisos de l'illa de l'Eixample que quedaria afectada), Camps ha manifestat que desconeix "si es fan i com es faran", però que en tot cas és una "decisió municipal". Des de la junta mantenen, no obstant això, que com a "hereus del projecte d'Antoni Gaudí, els tractes amb l'Ajuntament s'encaren a portar a terme el projecte d'Antoni Gaudí, amb les matisacions que l'administració cregui convenient".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família


JORNADES DE PORTES OBERTES

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família

Aquest octubre es començarà a construir la torre de Jesús, la més gran del temple, amb 172,5 metres d'altura i un mirador a 144 metres

Ernest Alós
La Sagrada Família és un temple expiatori i una basílica menor. També és una obra d’art patrimoni de la humanitat (fins a quin punt és obra de Gaudí, neogaudiniana o traïció al seu llegat ja és qüestió d’opinions). I, també, l’atracció turística més gran de Barcelona. En els dos extrems d’aquest ventall se situen les dues grans novetats presentades avui per la junta constructora de la Sagrada Família. Un apartat jardí amagat, a dalt, darrere la façana de la Passió, que servirà per a la reflexió i la pregària, i el Dragon Khan, l’Space Mountain, el Top of the Rock, el Planetari del temple: l’ascensor trasparent que ascendirà 60 metres per l’interior de la gran torre central, la de Jesucrist, fins a un mirador situat a 144 metres d’altura.
Amb motiu de les jornades de portes obertes de la Mercè, que 30.000 barcelonins han obtingut en un sorteig entrades gratis de divendres a diumenge, el president delegat de la junta constructora, Esteve Camps, i l’arquitecte director, Jordi Faulí, han mostrat el gran projecte dels pròxims quatre anys: aquesta tardor es començarà a aixecar la torre de Jesucrist, que hauria d’estar finalitzada el 2022, igual que les quatre torres dels evangelistes que la flanquejaran, amb la col·locació de la creu que presidirà l’‘skyline’ de Barcelona i assolirà un màxim de 172,5 metres d’altura. El primer pas serà la col·locació del primer plafó exterior de la torre, de 5 metres d’altura, aquest octubre.
Amb el  70% del temple construït i l’horitzó del 2026, centenari de la mort de Gaudí,  per finalitzar l’edifici (incloent-hi la façana del carrer Mallorca, però no els elements decoratius), en l’actualitat ja està llesta la base de la torre, a 85 metres d’altura (on avui s’ha iniciat la visita d’obres anual), envoltada ja dels inicis de les quatre torres dels evangelistes i la de la Mare de Déu (que assoleixen ja entre els 90 metres de les primeres i els 99,85 d’aquesta última, encara per sota dels 112 de les torres dels apòstols de les façanes, que aviat deixaran de ser el punt més alt construït). A la torre de la Mare de Déu ja li falta poc per arribar als 138 metres fixats després que el cardenal Lluís Martínez Sistach corregís teològicament Gaudí (podria veure’s també com un gest en clau de gènere): el projecte de l’arquitecte preveia que fos una mica més baixa que les torres dels evangelistes, però finalment les haurà de superar per tres metres.
La base de la torre de Jesucrist, a la Sagrada Família, avui, amb una maqueta del projecte del temple finalitzat /JOAN CORTADELLAS
Però més enllà del visitable amb casc i armilla reflectora, la sorpresa han sigut les imatges que mostren com serà l’interior de la torre de Jesucrist. Un espai interior buit de 60 metres d’altura en el centre del qual s’elevarà una estructura, una torre dins d’una torre, com l’agulla de l’interior d’un castell, recorreguda per una escala espiral i un ascensor diàfan que arribarà fins als 138 metres d’altura, des d’on es podrà pujar a peu fins a una plataforma amb vista a 144 metres d’altura. Un mirador (amb finestres, res de terrasses com les de l’Empire State o Sant Pere del Vaticà) a sota de la gran creu que coronarà l’obra. Creu, a l’interior de la qual uns quants elegits, per motius d’aforament, podran accedir, a una altura de 165 metres.
L’interior de la torre estarà decorat amb vitralls i ceràmiques que interpretaran artísticament la creació i expansió del firmament i l’univers, amb tons blancs a dalt (en al·lusió tant al 'i es va fer la llum’ com al big-bang; ciència i fe no tenen perquè estar barallades) i colors diversos que aniran apareixent progressivament en les cotes més baixes, igual com l’univers es va diversificar, més un llaç que farà al·lusió a la Via Láctea, coloms que remetran a l’Esperit Sant i una dotzena d’escenes evangèliques a la base, un vestíbul circular al qual s’arribarà a través d’un pont des de la torre de Lucas, a la qual s’accedirà per un altre ascensor.
L’interior futur de la torre de Jesucrist / FUNDACIÓ JUNTA CONSTRUCTORA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
A la Sagrada Família, després del reinici de les obres el 1954 és difícil distingir què és d’Antoni Gaudí, què una extrapolació dels seus fragmentaris dissenys i què una creació dels arquitectes que han seguit la seva obra. Respecte a la torre de Jesucrist, precisa Jordi Faulí, el perfil de la torre i del seu coronament no ofereixen dubtes. La superfície reprodueix el model de la sagristia, definida clarament en un model de guix de Gaudí. I quant a l’interior: en els plànols de Gaudí no hi havia res i tot i que llavors la torre possiblement no es plantejaria com a visitable, “alguna cosa s’havia de fer per omplir aquest forat negre dels plànols. El pilar central amb ascensor i escala podria interpretar-se, com la resta del temple, en clau d’al·legoria evangèlica: en aquest cas, el del versicle ‘Jo soc el camí, la veritat i la vida'.
L’hort de Josep d’Arimatea, rere la façana de la Passió. / JOAN CORTADELLAS
Als antípodes de l’espectacularitat de la que promet convertir-se en una de les visites obligades del turisme a Barcelona, l’hort que s’ha situat darrere la façana de la Passió, finalitzada aquest estiu amb una creu triomfal , un lleó i un be que van substituir uns desafortunats predecessors  i el sepulcre buit després de la resurrecció. Invisible des del carrer, l’espai situat entre la façana, amb el sepulcre, i les torres, s’ha convertit en l’única terrassa enjardinada del temple, amb unes petites grades i una construcció reminiscent d’una pedrera abandonada amb vegetació que brolla de les seves esquerdes i que recorda l’hort al peu del Gòlgota, en el qual Josep d’Arimatea tenia el sepulcre en què va enterrar Jesús. Un racó apartat, aïllat, en què es veu la creu i el Jesús ressuscitat si es mira cap amunt, destinat a petites reunions de grups de pregària.
Després del petitíssim descens del nombre de visitants registrat el 2017, que va arribar després de nou mesos de rècord, van acabar passant dels 4.561.848 del 2016 a 4.527.427 després dels atemptats de l’estiu i la caiguda de l’afluència turística després dels disturbis de l’octubre, però també l’obertura de les misses internacionals, sense entrada, a les 9 del matí dels diumenges i festius, Esteve Camps ha avançat que durant els últims quatre mesos el nombre de visitants s’ha recuperat, fent possible, però encara sense poder-ho assegurar, que el 2018 no es tanqui amb una nova caiguda.
Un flux de fins a 15.000 visitants diaris, que és el que permet els 80 milions d’euros de pressupost anual, 50 dels quals dedicats a les obres, i del sosteniment del qual depèn l’acabament de les obres. Per cert, malgrat el mite del visitant japonès, són els italians (10% dels visitants) els més gaudinians, seguits molt de prop dels turistes dels EUA (9,7%), els francesos (9,2%), els britànics (7%) i els alemanys (6,2%).

Veïns encara en suspens

D’altra banda, Camps també ha assegurat que espera haver tancat amb l’Ajuntament de Barcelona, abans de final d’any, l’acord d’un nou pla especial del temple que permeti regularitzar la llicència d’obres (i que inclourà el pagament dels impostos i taxes que corresponguin). Sobre si això inclourà el desallotjament de les vivendes que bloquegen la versió de màxims del projecte de Gaudí, amb escalinata oberta a través del carrer de Mallorca en direcció a la Diagonal, el president delegat de la junta no s’ha volgut pronunciar, més enllà d’afirmar que els responsables del temple s’erigeixen en defensors i hereus del projecte de Gaudí i de descarregar tota la responsabilitat sobre possibles expropiacions per part de l’ajuntament. La data del 2026 es podrà complir, independentment del que s’acordi sobre el solar adjunt, la construcció en vertical de la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, ha afirmat. Tot i que la iconografia establerta per Gaudí, la plasmació de la qual no s’encarregarà a un únic artista, està encara en estudi: teòlegs com Arnau Puig, Joan Galtés i Francesc Torralba l’hauran d’interpretar, ja que ni les virtuts teologals, ni l’infern, ni els llimbs, ni el purgatori, ha deixat clar el Papa Francesc, són ja el que eren en temps.
Per la seva banda, fonts municipals apunten que "la Sagrada Família i l’Ajuntament de Barcelona treballen per arribar pròximament a un acord per a la redacció d’un pla especial que serveixi per tramitar la llicència d’obres de la basílica segons el projecte d’Antoni Gaudí". Les dues institucions, recorden les mateixes fonts, "fa dos anys que treballen en aquest projecte des d’un diàleg obert i transparent, amb la voluntat de garantir l’encaix del projecte en el seu entorn més immediat i tenir en compte els efectes que genera l’activitat del temple".

dimecres, 12 de setembre del 2018

Masturbacions en grup i més confessions sexuals dels Beatles revelades per McCartney

beatles
Si hi ha un grup del que s'ha escrit la vida i miracles, aquest són els Beatles. Els Fab Four de Liverpool, el grup de música més important que hi ha hagut mai, han passat a la història per la seva música, per les seves lletres, pels seus serrells, pels milions de fans que tenien... i per la mitificació de les seves aventures sexuals.
beatles a hard days night
A Hard Day's Night
La relació entre els Beatles i el sexe era més que evident. Tot i l'aspecte inicial de no haver trencat un plat, a ningú se li escapa que moltes de les lletres tenien un doble sentit, per no parlar de l'eròtica que despertaven en les groupies que tenien per tot el món. Ara, Paul McCartney publica un nou treball en solitari, Egypt Station, i està de promoció. Però ningú s'esperava que donés titulars tan sucosos i obrís tan el seu cor -i els seus records- a aquestes alçades de la pel·lícula. Perquè el baixista i cantant ha esvalotat més ara als seus 76 anys que quan cantava Michelle, Help, Let it be o Penny Lane amb vint i pocs. Ho ha fet en una entrevista concedida per l'edició nordamericana de la revista GQ.


Presenting GQ’s October cover star: Sir @PaulMcCartney http://gq.mn/790LFHp 
En un extens reportatge, McCartney parla d'episodis eròtico-festius poc coneguts dels quatre de Liverpool i aborda diferents rumors que s'han dit sobre la seva activitat sexual en plena voràgine del grup, quan eren els reis del món. El britànic confirma, per exemple, que sovint ell i John Lennon organitzaven, amb d'altres amics, sessions de masturbació en grup quan eren uns adolescents. Un onanisme entre amics que tenia com a "protagonistes convidats" a Brigitte Bardot o Winston Churchill.
brigitte bardot
"En lloc d'emborratxar-nos o sortir de festa, sovint ens quedàvem a casa del John. Tots asseguts en unes cadires, amb els llums apagats, i un d'ells començava a masturbar-se, així que ho fèiem tots", recorda McCartney. Però el més curiós és el que feien servir per esperonar l'excitació conjunta o per refredar-la: "de sobte, algú cridava 'Brigitte Bardot!' i aleshores tots augmentàvem el ritme. Després, el John deia alguna cosa així com 'Winston Churchill!' per tallar-nos el rotllo". El músic també confirma que els Beatles van veure com George Harrison va perdre la virginitat als 17 anys i que ho van celebrar aplaudint i cridant "visques" en el moment del coit: "Teníem un llit i dos jocs de lliteres, i si algun de nosaltres duia una noia a casa, la tapàvem amb una manta i no es notava res, excepte una mica de moviment".
beatles2
A hard day's night
Desmenteix que es fes cap orgia, tot i que "vam tenir trobades sexuals d'índole celestial i també hi havia per allà groupies", però sí que reconeix haver participat en un trio a Las Vegas: "un dels nois de l'staff de la gira pels Estats Units, quan érem a Las Vegas, ens va preguntar: 'nois, qui vol una prostituta?'. Tots vam cridar: 'sí!' i jo en vaig demanar dues. Va ser una experiència meravellosa. Però és el que més a prop he estat d'una orgia".
beatles3
youtube
En canvi, segons McCartney, a qui li anava més la marxa era a Lennon: "el recordo coneixent a algun home a un club, tornant a casa amb la dona d'aquest home perquè a ella li agradava el John, i descobrir al marit mirant com s'ho feia la dona amb en John mentre practicaven sexe". Unes experiències sexuals entre els quatre de Liverpool que van fer que "ens ho passéssim bé... i força sovint", explica McCartney: "al final, compartir aquestes situacions va ser una de les fortaleses del grup".