diumenge, 26 d’agost del 2018
‘Hey Jude’, cinquanta anys de la cançó que tothom ha cantat
25.08.2018 22:00
Avui fa cinquanta anys de la
publicació als Estats Units de la cançó dels Beatles ‘Hey Jude’. Quatre
dies més tard, el disc que contenia la cançó, el primer del segell propi
del grup, va aparèixer al Regne Unit i de seguida a la resta d’Europa.
Immediatament, va escalar en les llistes d’èxits malgrat el fet,
absolutament inusual, que la cançó durava set minuts. ‘Hey Jude’ va ser
un èxit immediat, en bona part gràcies a la coda, el famós ‘Na-na-na na,
hey Jude’, que amb el pas dels anys ha esdevingut un himne no solament
musical i que la canten públics de tot el món en les ocasions més
variades. Si la cançó és arxiconeguda no ho és tant, però, la història
que té al darrer.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia, només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar endavant.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia, només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar endavant.
En tornant a Londres, McCartney va enregistrar a casa una primera
versió de la cançó, però va canviar-hi ‘Jules’ per ‘Jude’. En part per
preservar la privadesa dels seus amics i en part perquè sonava millor.
McCartney també passava un moment personal molt complicat i hi ha qui
opina que la versió definitiva de la cançó parla més d’ell, és com una
reflexió sobre els seus conflictes de parella.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada, que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga. Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament. Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada, que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga. Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament. Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
dijous, 23 d’agost del 2018
El Must de Gaudí en Barcelona: Casa Batlló
El Must de Gaudí en Barcelona: Casa Batlló
¿Sabías qué...?
- … Gaudí representó una famosa leyenda catalana en la fachada de Casa Batlló?
- … aunque es una casa museo, aún puedes cruzarte con algún vecino por las escaleras?
- … Casa Batlló es la joya de Gaudí en la conocida Manzana de la Discordia?
¿Por qué visitar esta obra de Gaudí en Barcelona?
Una alegoría al mar
Ventanas
con forma de tortuga, techos que recuerdan remolinos de agua, el patio
interior azulado… Casa Batlló está inspirada en el mar y, mirando a
través de sus vidrios, creeremos que estamos bajo el agua.
El Gaudí más creativo
Gaudí
volcó toda su imaginación en la creación de esta magnifica obra de
Barcelona y la convirtió en un enclave mágico. El techo de la sala
principal se descuelga simulando una enorme corriente submarina.
Patrimonio de la UNESCO
Un
monumento de 1906 en el centro de Barcelona, perfectamente restaurado y
conservado y que fue nombrado Patrimonio Mundial de la UNESCO en 2005.
¡Una obra de Antoní Gaudí que no te puedes perder!
Una leyenda viva
¿Podéis
ver al dragón que corona la obra de Gaudí en lo alto de la terraza?
Siéntete en una casa de cuento de hadas, en el vientre de una ballena, o
en la Casa del Dragón.
dijous, 16 d’agost del 2018
Aretha Franklin, la Reina del Soul, se n'ha anat per sempre
Música
Aretha Franklin, la Reina del Soul, se n'ha anat per sempre
El NacionalFoto: Ryan Arrowsmith
Barcelona. Dilluns, 13 d'agost de 2018
1 minut
Aretha Franklin (Memphis, 1942), la coneguda com La Reina del Soul, ha mort als 76 anys a la seva casa de Detroit. La cantant que havia popularitzat I say a little prayer for you feia dies que era en estat crític a causa d'un càncer de pàncrees que arrossegava des del 2010.
La seva família ha emès un comunitat explicant que "en un dels pitjors moments de les nostres vides, no trobem els mots apropiats per expressar la pena del nostre cor. Hem perdut la matriarca i el rock de la nostra família".
Amb 75 milions de discos de vinil venuts,Aretha Franklin és la dona que ostenta el rècord de vendes en aquesta categoria (també va obtenir 18 Grammys). Filla d'una cantant de gospel i d'un predicador baptista, Aretha va ser cantant del cor de l'església des dels 14 anys, i des de molt jove va ser contractada per una discogràfica per cantar gospel i soul. Ben aviat es va convertir en una veritable icona de la lluita per als drets dels negres i de l'alliberament de les dones. Havia cantat amb molts grans de la música, des de George Michael fins a Elton John, passant per Céline Dion, Steve Wonder...
Aretha Franklin és un autèntic mite als Estats Units. Fins i tot va actuar en la presa de possessió del president Obama, el 2009. Des de l'estiu de l'any passat, que Aretha Franklin no feia cap concert a causa del seu delicat estat de salut.
La seva família ha emès un comunitat explicant que "en un dels pitjors moments de les nostres vides, no trobem els mots apropiats per expressar la pena del nostre cor. Hem perdut la matriarca i el rock de la nostra família".
Amb 75 milions de discos de vinil venuts,Aretha Franklin és la dona que ostenta el rècord de vendes en aquesta categoria (també va obtenir 18 Grammys). Filla d'una cantant de gospel i d'un predicador baptista, Aretha va ser cantant del cor de l'església des dels 14 anys, i des de molt jove va ser contractada per una discogràfica per cantar gospel i soul. Ben aviat es va convertir en una veritable icona de la lluita per als drets dels negres i de l'alliberament de les dones. Havia cantat amb molts grans de la música, des de George Michael fins a Elton John, passant per Céline Dion, Steve Wonder...
Aretha Franklin és un autèntic mite als Estats Units. Fins i tot va actuar en la presa de possessió del president Obama, el 2009. Des de l'estiu de l'any passat, que Aretha Franklin no feia cap concert a causa del seu delicat estat de salut.
Música Negra
Veus negres amb accent català
Subscriure's a:
Missatges (Atom)