dimecres, 23 de novembre del 2016

Barcelona i la Sagrada Família acorden que el temple pagui llicència el 2017

BARCELONA

​Barcelona i la Sagrada Família acorden que el temple pagui llicència el 2017

L'Ajuntament i la basílica creen una comissió per "regularitzar" un assumpte pendent des de fa més de 100 anys

El temple haurà de presentar el projecte constructiu per obtenir el permís d'obres

Trias també es reuneix amb els responsables de la construcció i exigeix a Colau centrar-se en l'ordenació urbanística de l'entorn

| 23/11/2016 a les 10:03h


La Sagrada Família tindrà finalment llicència de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
L’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família han acordat crear una comissió tècnica per treballar conjuntament de cara a "regularitzar" durant el 2017 la manca de llicència d’obres del temple i que en disposi i comenci a pagar-la l'any que ve, un assumpte pendent des de fa més de 100 anys, ha informat aquest dimecres el consistori en un comunicat.

Ho han pactat el govern municipal d'Ada Colau i representants del patronat en una reunió aquest dimarts, la qual ha servit per iniciar converses per "regularitzar aquesta anomalia històrica" de la falta de permís, segons ha expressat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que va encapçalar la trobada juntament amb el president delegat de la junta constructora del temple, Esteve Camps. La trobada s'ha celebrat després que, a principis d'octubre, l'Ajuntament ja expressés que volia que la basílica pagués permís d'obres.

Segons l'Ajuntament, la comissió servirà per definir una proposta que "doni cobertura tècnica i jurídica" al projecte. La formaran equips tècnics del consistori i de la junta de la Sagrada Família, i serà on, durant els pròxims mesos, se cercaran propostes consensuades tant pel que fa al procés per a la llicència d’obres com per l’estat dels treballs que s’estan executant.

El permís d'obres no serà retroactiu

En declaracions als mitjans, Sanz ha explicat que espera que el 2017 ja hi hagi "la primera proposta de llicència i, per tant, que es pugui haver formalitzat el pagament", i ha explicat que treballaran perquè es formalitzi al més aviat possible. Ha reiterat que no la cobraran retroactivament, perquè seria "molt complex", i mentre duri el procés no pararan les obres.

La primera reunió de la comissió serà en els pròxims dies. Sanz ha justificat la necessitat d'abordar el permís d'obres en aquest espai amb el fet que és un equipament "singular" a la ciutat, ja construït i en construcció, i del qual només consta el projecte que es va presentar el 1885 per demanar la llicència al llavors Ajuntament de Sant Martí de Provençals.

La Sagrada Família haurà de presentar ara el projecte amb uns "paràmetres mínims" que permetin obtenir el permís d'obres. Entre aquests paràmetres hi figurarien volumetria i l'alçada. A partir d'aquí es fixarà el cost de la llicència, i encara cal veure si la Sagrada Família pot gaudir d'alguna bonificació, cosa que el consistori encara no ha determinat.

Segons l'Ajuntament, "la voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres, tot reconeixent la singularitat de l’equipament". En les properes sessions de treball, s’avançarà en la concreció de l’encaix del projecte en el seu entorn immediat, i es tindran presents els efectes que genera l’activitat del temple sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.

Els veïns qüestionen l'activitat del temple

A més del govern de Colau, el projecte també el tenen en el punt de mira els veïns, els quals han reclamat diverses mesures com limitar el nombre de visitants del temple, i l'han denunciat a l'Ajuntament per unes columnes del davant de la futura façana de la Glòria que ocupen part de la vorera del carrer Mallorca.

Sobre les columnes, el consistori està ultimant els estudis topogràfics per comprovar quants centímetres de la vorera ocupen, però aquest aspecte "no té a veure" amb el projecte d'obres ni el pla especial de l'entorn del temple, ha precisat Sanz. També ha reiterat que "no és una prioritat" abordar l'afectació dels edificis del carrer Mallorca, els quals s'haurien de tirar a terra si es construeix l'entrada monumental a la façana de la Glòria.

Colau i CiU discrepen sobre les prioritats

No ho veu igual el líder de CiU i exalcalde, Xavier Trias, el qual reclama al govern de Colau que afronti la resolució de l'ordenació urbanística dels entorns del temple per tal que les famílies que estan afectades urbanísticament puguin veure una solució a la seva situació, i que les obres de la basílica puguin continuar amb la realització dels accessos al temple, ha informat CiU en un comunicat.

Trias s'ha reunit aquest dimecres amb Esteve Camps i l'arquitecte en cap de les obres del temple, Jordi Faulí, i a la trobada hi ha anat acompanyat de tres regidors del seu grup: Joaquim Forn, Jordi Martí i Francina Vila. L'exalcalde ha explicat que han encoratjat el patronat a "resoldre amb la màxima celeritat la qüestió administrativa de les llicències, per tal que es puguin centrar plenament en el que realment és important: l'avanç de les obres".

Durant la reunió, CiU ha mostrat "la seva preocupació perquè altra vegada el govern d'Ada Colau està posant sobre la taula qüestions i polèmiques forçades, que fan molt soroll però que estan molt lluny de resoldre els problemes reals de la ciutadania".

Segons CiU, amb això es referia als darrers anuncis i declaracions dels partits del govern municipal, BComú i el PSC, els quals Trias considera que no porten enlloc i "només sembren l'ombra del dubte" sobre la importància i continuïtat del projecte. Entre aquests pronunciaments hi ha el del regidor d'Arquitectura, el socialista Daniel Mòdol, que va titllar el temple de "mona de pasqua gegant".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

​Només dos de cada deu turistes que visiten la Sagrada Família hi entren

16/11/2016

dimarts, 22 de novembre del 2016

Les cent fotografies més influents de la història, segons la revista Time

Cultura > Mitjans de comunicació

Les cent fotografies més influents de la història, segons la revista Time

Del Che Guevara a Lluna, us oferim una mostra de les fotografies



'Dinar dalt un gratacel' (1932).
'Dinar dalt un gratacel' (1932).
La revista nord-americana Time ha escollit les cent fotografies més influents de la història. La selecció forma part d’un projecte multimèdia per a explicar el significat de cada imatge. Per això inclou un context històric i dóna veu als fotògrafs i experts.

Algunes d’aquestes fotografies són conegudes mundialment i formen part de la cultura popular. Hi ha, per exemple, el retrat del Che Guevara (Alberto Korda), l’home que va aturar una filera de tancs a Tiananmen (Jeff Widener), Aylan Kurdi mort en una platja turca (Nilüfer Demir), Buzz Aldrin trepitjant la Lluna (Neil Armstrong) i el soldat republicà mort (Robert Capa).
Guerillero heroic d'Alberto Korda (1960)
‘Gueriller heroic’, d’Alberto Korda (1960)
L'home del tanc de Jeff Widener (1989)
‘L’home del tanc’, de Jeff Widener (1989)
El soldat caigut de Robert Capa (1936)
‘El soldat caigut’, de Robert Capa (1936)
Alan Kurdi de Nilüfer Demir (2015)
‘Aylan Kurdi’, de Nilüfer Demir (2015)
Captura de pantalla 2016-11-21 a las 17.38.46
Muhammad Ali vs Sonny Liston de Neil Leifer 1965
‘Muhammad Ali vs Sonny Liston’, de Neil Leifer (1965)
Gandhi de Margaret Bourke-White (1946)
‘Gandhi’, de Margaret Bourke-White (1946)
Birmingham, Alabama de Charles Moore (1963)
‘Birmingham, Alabama’ de Charles Moore (1963)
El vaixell sense somriures d'Eddie Adams (1977)
‘El vaixell sense somriures’, d’Eddie Adams (1977)
Dol de Dmitri Baltermants (1942)
‘Dol’, de Dmitri Baltermants (1942)
El terror de la guerra de Nick Ut (1972)
‘El terror de la guerra’, de Nick Ut (1972)
Nen afamat i vultor de Kevin Carter (1993)
‘Nen afamat i voltor’, de Kevin Carter (1993)
Núvol sobre Nagasaki de Charles Levy (1945)
‘Núvol sobre Nagasaki’, de Charles Levy (1945)
Gorila al Congo de Brent Stirton (2007)
‘Goril·la al Congo’, de Brent Stirton (2007)
Bòsnia de Ron Haviv (1992)
‘Bòsnia’, de Ron Haviv (1992)
Pillars de la Creació de la NASA (1995)
‘Pilars de la Creació de la NASA’ (1995)
Ací podeu veure les altres imatges seleccionades

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 21 de novembre del 2016

S’ha mort el pintor Francesc Todó, un dels representants de l’avantguarda figurativa de postguerra

Cultura > Art i museus

S’ha mort el pintor Francesc Todó, un dels representants de l’avantguarda figurativa de postguerra

L'artista, que hauria fet 94 anys avui, es va morir ahir



quadre_todo (1)
El pintor Francesc Todó, una de les figures més destacades de l’art català de postguerra, s’ha mort aquest diumenge. L’artista hauria fet 94 anys avui. Francesc Todó va experimentar el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura i es va convertir en un dels representants de l’avantguarda figurativa de postguerra. Va néixer a Tortosa i als 9 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on va estudiar a l’escola Llotja, on va prendre la decisió de convertir-se en pintor. L’any 1946 va fer la seva primera exposició a la Sala Vinçon en el que va ser el principi d’una llarga i fructífera carrera, que el va portar a exposar en diversos museus d’arreu del món.
Francesc Todó va participar als Salons d’Octubre i el 1952 va guanyar el premi de gravat Rosa Vera i el 1954 l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz. Posteriorment, després d’obtenir una beca, va viatjar per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra i va participar als Salons de Maig de Barcelona.
L’artista va exposar sovint a Madrid, París, Palma, Bilbao, València, Illinois, Cali i Mèxic DF. Va obtenir una beca March el 1965 i el 1969 va ser professor de pintura a la Universitat dels Andes de Bogotà, on també va exposar.
Francesc Todó va realitzar les escenografies ‘Una voce in off’ (1962) de Xavier Montsalvatge i ‘Bestiari’ (1977) de Joan Oliver, entre d’altres, i va conrear el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura. Després d’un postimpressionisme convencional, l’artista va passara una figuració esquemàtica de les màquines complexes i pulcres i, posteriorment, va evolucionar cap a unes representacions clares, planes i precises de temes intimistes i nostàlgics que ell anomena ‘La Catalunya tronadeta’.
El 2001 va rebre la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria artística i el 2006 la sala Vinçon va acollir l’exposició ‘Todó-Vinçon / 1994-2006’. El 2015. També, el Museu de Tortosa va dedicar-li la gran retrospectiva ‘Francesc Todó. Segle XX – Segle XXI’.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

El Picasso més romànic, al MNAC

Cultura > Art i museus

El Picasso més romànic, al MNAC

L’exposició ‘Picasso romànic’ porta a Barcelona quaranta obres procedents del Musée National Picasso de París



foto_3147201
L’atracció de Picasso per l’art romànic resta al descobert en l’exposició que li dedica el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Organitzada conjuntament amb el Musée National Picasso de París, la mostra ‘Picasso romànic‘ inclou una quarantena d’obres seves procedents de França que, posades al costat de la col·lecció d’art romànic del MNAC, evidencien les ressonàncies de la simplicitat i el primitivisme en determinades creacions picassianes. Picasso, com més artistes del seu temps, es va sentir atret per aquesta etapa, sovint considerada la ‘infantesa de l’art’. El seu interès pel romànic és acreditat, a més, amb documentació diversa i inèdita de l’autor que recull l’exposició.
L’exposició revela també una interessant selecció de documents inèdits de l’arxiu de Picasso que mostren la intensa relació i l’interès que va mantenir sempre per l’art d’aquest període. Per preparar la mostra, els dos museus han rastrejat els arxius personals de Picasso, i hi han trobat documentació diversa, que testimonia un interès marcat de Picasso per l’art romànic.
Les composicions frontals, simples i emmarcades com ho fan els frescs romànics, les representacions desarticulades i recompostes d’escenes de crucifixos –un tema recurrent al romànic–, i el treball pictòric sobre cranis són les tres línies de diàleg que estableix l’exposició. Tot i això, no es pot parlar d’una influència directa en l’obra picassiana perquè Picasso tenia una gran capacitat d’absorció i transformació de tot el que l’envoltava. Tanmateix, la selecció de l’exposició sí que fa evident l’interès pel primitivisme, les formes simples, amb representacions i composicions que tenen el ressò d’aquest art medieval.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]